Cercar en aquest blog

Google+ Badge

21 de març de 2017

Xerrada en el temps pretèrit "El Neotribalisme Adolescent" EMD Jesús 05.05.2005 per Josep Vallés Herrero


1. EL NEOTRIBALISME ADOLESCENT 

L'adolescent, en la cerca de la seva identitat (davant de tot allò que és parental), abandona el "temps familiar" (els menjars, veure la televisió, els caps de setmana, les nits), intentant sortir a les nits, renunciant a anar amb els pares, etc. Per altra part, el temps regalat (la ronda diària, la rutina setmanal i la temporada anual), establerta en les societats tradicionals, falta espontaneïtat, creativitat i novetat al món social, per això és reconvertit i invertit pels adolescents, principalment els caps de setmana i a la nit, es troba lligat inevitablement amb els joves, que ho viuen especialment els caps de setmana (es pot pensar en les rutes nocturnes pels locals de moda, on regnen els "pastilleros", es pot pensar en el fenomen dels "after hours"...). És aquesta la manifestació més clara de la lluita contra la reglamentació horària, imposada pels pares. La temporalitat és viscuda com una transgressió de l'ordre parental. La repetició d'aquest ritual festiu permet atenuar l'angoixa pròpia d'allò que és present, ja que al mateix temps com a projecte, el futur ja no serveix d'argamassa a la societat, el ritual al confortar el sentiment de pertinença, pot jugar aquest paper i permetre, així, l'existència de grups. La inclusió en el grup marca inevitablement un abans i un després. L'adolescent no entra a la tribu com una finalitat de trobar algun benefici a llarg termini, la seva única prioritat és actual: la cerca d'una identitat col.lectiva viscuda en un present grupal. El jove, en la seva incorporació a la dinàmica tribal trenca amb el seu passat, "no tribal" i familiar, i entra en un present: ja és membre de la tribu, molts cops la realització d'algun ritual li donarà el passaport necessari per considerar-se membre autèntic del grup. Encara que la ruptura amb la família no és total, ja que continua existint un nexe materialitzat en la dependència econòmica dels pares i dormir encara a casa seva, exceptuant, clar està, aquells casos en els que s'abandona la llar paterna.
En el present grup influiran les biografies individuals de cadascun dels seus integrants. Un cop integrat al grup amb els seus iguals, abandona el seu passat (vincles familiars) per a viure una biografia grupal plena d'activitats i d'un estar junts. És llavors, quan entra en contacte amb el seu passat històric de la tribu, el qual comença a escriure's a partir del seu naixement, en una ciutat al voltant d'una persona un grup, el qual es convertiran en els seus herois i models a identificar. A aquest fet se li ha de sumar els successos que hagi protagonitzat la tribu constituint-se en la memòria col.lectiva del grup, memòria que quedarà recollida, i en les revistes o retalls de premsa que els seus membres recullen i guarden, creant-se un autèntic arxiu històric i que es transmet oralment. El futur no serà a llarg termini: és un futur quasi immediat que ve marcat per la realització d'activitats conjuntes, com ara anar a un concert, realitzar sortides nocturnes per anar a ballar, beure en un bar, assistir a un partit de futbol, etc. És així com la "festa" es presenta com quelcom que ordena un temps present, mentre que el futur com una concepció utòpica és interpretat de diferents formes segons cada tribu o grup: des del crit punk (No future), fins a la creació d'un futur cibernètic dels ciperpunkis o ciberhippies, o per l'apatia d'un futur difícil segons els grunges.

2. LES TRIBUS URBANES COM A REFLEXIÓ DE DIVERSOS SABERS 

El fenomen que denominem "tribus urbanes": els escamots, bandes, o, simplement, agrupacions de joves i adolescents, que es vesteixen de manera pareguda i cridanera segueixen hàbits comuns i es fan visibles, sobretot, a les grans ciutats. El fenomen va començar a ocupar-nos aproximadament al 1991, un moment en què l'emergència d'aquestes tribus es feia molt notòria als mitjans i als carrers. Aquells tractaven, no sense cert sensacionalisme, de les malifetes de grups violents –com els skins– o dels efectes del vandalisme sobre el mobiliari urbà... Mentrestant, els centres i perifèries de les grans ciutats es poblaven de joves que significaven la seva rebel.lia, o simplement la seva diferència, ocupant espais i temps – especialment les nits– que fins el moment estaven reservats a la normalitat. Poc a poc, la inicial preocupació pels fenòmens violents relacionats amb aquests grups va anar obrint pas a altres interessos. Les tribus urbanes es presentaven com potencials fons d'agressivitat i com el resultat d'innombrables tensions, contradiccions i ansietats que embarguen a la joventut contemporània. El següent esquema correspon als coneixements i mètodes que s'han ocupat amb major interès del fenomen de la violència urbana i les tribus. Podríem citar algunes de les tribus urbanes existents més comuns: B-BOYS O RAPEROS HEAVIES SKINHEADS (caps rapats) SINISTRES PUNKS RAPEROS PIJOS HOOLIGANS, ULTRAS, BOJOS NOIS HARDCORES OKUPES SKATERS HIPPIES MODS ROCKERS LOLAILOS Són moltes les subcultures que existeixen en el nostre país, però he citat algunes de les més usuals (quan vaig fer la conferència al 2005), ja que no vull estendre'm massa.

Disciplines i discursos Conceptes clau 
Medicina Disturbis neuronals Neuropsiquiatria Síndromes paranoides i esquizoides. Patologies mentals i relacionals.
Criminologia Conductes desviants. Mesures preventives i repressives. Discurs policial i tipologies delictives.
Psicologia social  Desviació. Autodestrucció. Marginació. Sociologia Grups gregaris i líders carismàtics. Anomia. Construcció social de la realitat. Violència instrumental i expressa. Antropologia Conflicte interracial. Violència simbòlica. Intensitat relacional. Territorialitat i vincle. Sistemes culturals: producció i transmissió.
Etologia Territori: marques i senyals. Conflictes jeràrquics, grups, escamots, manades i altres formes organitzatives.
Semiòtica  Construcció discursiva de la identitat. Circulació del sentit. Manipulacions i interpretacions de textos. Actuacions i representacions.
Comunicologia  Estratègies i tàctiques comunicatives, difusió i propagació de models, missatges i recepció, relacions i influències entre individus i grups. Mitjans.
Discurs mediàtic  Barreja de tots els altres discursos i especularització.



 3. ACTITUDS DELS PARES I ELS EDUCADORS


 Lluís Folch i Camarasa, psiquiatra i educador, comenta les virtuts dels pares que tenen menys conflictes amb els seus adolescents ja que la pertinença a alguna tribu o altres conflictes de l'adolescència poden causar preocupa-ció a pares i educadors i assenyala: 1. Serenitat... – No dramatitzen... són sincers, estan tranquils (no indiferents) – No són irònics o sarcàstics envers els seus fills o envers la joventut 2. Són discrets... – Viuen a prop dels fills, però no a sobre – Saben respectar la intimitat dels seus fills i no fan comparacions amb ningú 3. Tenen fermesa... – Els adolescents necessiten lí- mits. Estimar i no aprovar segons quines conductes és compatible. 4. Són pares conseqüents... – Coherents. La parella està d'acord en els aspectes fonamentals 5. Saben escoltar... i dialogar – que és invitar a enraonar. S'interessen per les seves coses. 6. Són tolerants... – Hi ha coses: –importants, menys importants i gens importants. 7. Els fan responsables... – Donant-los llibertat amb mesura, d'acord amb les seves possibilitats. 8. Respectar afeccions, gustos i inclinacions. 9. Estan atents a tot el que passa... 10. Si cal advertir-los ho fan sense aixecar la veu.

 PER SABER MÉS...
– Costa,P;  Pérez Tornero, J. M.  y Tropea, F. (1996). Tribus Urbanas.  Barcelona: Ed. Paidós.
– Folch i Camarasa, L. et al. (1994). Educar els fills cada dia és més difícil. Ed. Eumo, Universitat de Vic.
– Galbraith, J. (1981). La era de la incertidumbre. Ed. Plaza&Janés.
– Toffler, A. (1992). La tercera Ola. Ed. Plaza&Janés.
– Http://www.fueradeclase.com (26/03/ 2005).Guía para la vida. Tribus urbanas.

Article íntegre a: http://www.jesus.altanet.org/informatiu/2005/maig05/pg7-11.pdf