Cercar en aquest blog

Google+ Badge

31 de març de 2015

RESUMEN TESIS DOCTORAL EN "PEDAGOGÍA SOCIAL. REVISTA INTERUNIVERSITARIA"

RESUMEN TESIS DOCTORAL

ANÁLISIS Y VALORACIÓN DE LAS FUNCIONES DE LOS EDUCADORES SOCIALES EN ESPAÑA
Autor: Josep Vallés Herrero. 
Directores: Ramón Pérez Juste y María Senra Varela.
2011. UNED.

La tesis pretende  analizar y valorar las funciones de los educadores sociales en España. Se enmarca dentro de la Pedagogía Social, a la que sumamos la utilizacion de Métodos de Investigación multivariantes, Todo ello para conocer mejor las funciones como elementos básicos en las competencias profesionales de los educadores, agrupados en las áreas mayoritarias de intervención (menores, social, discapacidades y mayores -entendida, esta ultima como atención a adultos-), especialmente las funciones genéricas y las que, entre los cuatro grupos, las discriminan mejor. Uno de los puntos relevantes de la tesis del del consiste en demostrar que existen funciones compartidas que fundamentan la actual formación universitaria de tipo generalista para educadores sociales.
 Ver más en:   SIPS - Pedagogía Social Revista interuniversitaria [1139-1723 (2012) 20, 335-347] • Tercera Época

6 de març de 2015

La construcció del codesenvolupament: Més enllà de la integració en immigració



Podríem definir integració com el conjunt d'accions educatives tendents a millorar l'adaptació de l'individu en el medi social. Les problemàtiques associades a la immigració han suscitat l'activitat dels professionals de l'educació en general i de l'educació social en concret, com a espai diferenciat. Claparède (1873-1940), famós psicopedagog suís, al 1918 va afirmar que els conflictes, problemes o desequilibris desperten l'activitat del subjecte, o dit d'una altra manera, sols som conscients en la mesura que som incapaços d'adaptar-nos; quant més automàticament fem les relacions menys conscients en som (Llei de la consciència). Els nous reptes generats per la immigració d'estrangers, sobretot a partir de 1990, són contemporanis a la pròpia consolidació de l'Educació Social i falten estudis i monografies que aprofundeixin sobre la realitat d'intervenció.

Carlos Giménez (catedràtic d'Antropologia Social de la Universidad Autónoma de Madrid), sí que n'aprofundeix i va més enllà de la integració i ens parla de convivència i també de la construcció del codesenvolupament. Especialment interessants són les conceptualitzacions sobre la convivència i la seva repercussió en praxis municipals (és director científic del Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural d'aplicació a diversos municipis de Catalunya i de l'Estat).

Si no tenim en compte les múltiples dimensions del fenomen migratori fracassarem en els projectes de cohesió social. S'han de treballar aspectes socials,  polítics, laborals, sindicals, culturals i educatius. Si volem millorar la convivència, l'immigrant ha de sentir-se acceptat i poder expressar-se en primera persona. Per tant s'ha de fomentar la participació política, sindical i associativa. A part, s'ha d'evitar el cercle viciós que alguns sociòlegs com Daniel Wagman han descrit, que ve a dir: oferta de treballs penosos i de baix cost salarial – economia submergida – inestabilitat i precarietat laboral – lloguers cars – amuntegament. Tot això reforçat per l'estereotip de pobresa – delinqüència – immigració que empeny més un cercle viciós erroni però a sovint mediàtic. El sistema educatiu és una de les claus fonamentals per afavorir la integració, però no l'únic, ni pot funcionar per si sol.

D'altra banda Eduso, el portal de l'educació social, té registrades 40 organitzacions que treballen en la realitat migratoria des del punt de vista de l'Educació Social. Veure:
http://www.eduso.net/directorio/?cat=122